Els Ecos del temps

Hola? (hola. . . hola. . hola. . ). 

. . . . . . . . . .

Estic intentant emular el so de l'eco en un espai buit. Ho especifico per si de cas no s’entén. No seria el primer cop que quelcom que té tot el sentit dins del meu cap després és un galimaties. I això demostra l’estat de la meva ment. No té res a veure amb el lector, que si està llegint això és molt intel·ligent (o tan idiota com nosaltres).

En qualsevol cas, escric això per un parell de raons. Una és la vergonya. Vam començar amb el Joan Clark (probablement amb el cervell enfosquit per substàncies estranyes, com la birra del bar de Química) i només vaig arribar a escriure un article. El Joan va carregar-se el blog a l’esquena i va seguir. M’encanta que ho fes. Però alhora m’hauria agradat compartit mes aquesta afició comuna que tenim. Al cap i a la fi, hi ha res millor que morir-se de vergonya per un escrit de fa dotze anys? Si de normal diem estupideses, imaginat quan podem REFLEXIONAR les estupideses que diem i queden plasmades a internet per sempre.

La segona raó no la recordo després d’escriure la primera. Crec que estic fent-me una carta a mi mateix. Al Jordi de fa dotze anys. O potser estic compensant el remordiment de no haver escrit quan en tenia l’oportunitat. O potser m’avorreixo.

I ara anem al tema.

Va som-hi, a fotre-li canya.

Vaja, tampoc tinc molt a dir ara mateix. El blog es diu Ciència i Enginyeria de l’estupidesa humana. Ara m’adono la gran oportunitat que hem perdut el 2020. No recordo cap altre any amb tantíssima estupidesa humana concentrada. No em malinterpreteu, aquest Blog mai es quedaria sense temes (suposant que l’escrivim), però el 2020 va ser la pedra filosofal.

O el Trump president! I es va solapar amb la pandèmia! El paio, amb dos collons va dir a la població que si bevies lleixiu et curaves del COVID (em nego a posar l’article en femení, la meva intuïció em diu que és masculí per la seva terminació). I quan va perdre les eleccions va al·legar que s’havien comptat malament els vots, i a conseqüència d’això un grapat de tronats van envair el capitoli dels EEUU.

Potser sí que hauríem de tornar a escriure el blog. No el llegirà ni la mare que ens va parir. I menys ara que el que mola és fer balls al TikTok. Ep! Que no critico el TikTok, sinó semblaré un carca. Encara que fer servir la paraula carca ja és carca avui en dia. Com ho diria un Tiktokero?

És broma, m’importa ben poc semblar un carca, o com parlen els TikTokeros. Hi ha molt material pel blog a TikTok. Molt!

Continuarà?