divendres, 17 de desembre de 2010

Estupidesa programada

Sabeu quan esteu mirant un documental/programa o el que sigui i us aneu sentint enganyats, estúpids i trossos de quòniam? Doncs aquesta sensació acabo de tenir mirant un documental de la TV3 del programa "Sense ficció".

Resulta que al programa es desvetllava la misteriosa raó del perquè de cop i volta, sense motiu aparent, les impressores deixen de funcionar. Quants cops se us ha espatllat la impressora en el moment mes inoportú? Si no us ha passat mai, segur que coneixeu algú que li ha passat, segur. Una prova n'és la gran cuantitat de fans del facebook de grups com:

- "Impresoras que deciden hacer huelga en momentos cruciales"

78.000 fans

- "Las impresoras son baratas sí, pero la tinta debe ser sangre de unicornio"

169.000 fans

La ultima s'ha de dir que no te res a veure però el nom es molt catxondo.

Doncs resulta que les impressores porten un comptador de pagines impreses, quan el comptador arriba a cert nombre la impressora es bloqueja. Així, sense mes, de forma gratuïta. Bé gratuïta tampoc te n'has de comprar una de nova. El millor de tot plegat es que un rus ha fet un programa que reinicia el compte d'un xip i la impressora torna a funcionar, ara si que de forma gratuïta.

També sortia un altre tema que em va preocupar mes encara. Tots els productes pseudo-espatllats (per que si mireu el documental veureu que les impressores no són les úniques) van a parar a l'Àfrica. Allà una part de les andròmines les arreglen, l'altre (la majoria) les tenen per allà tirades, on molta gent es dedica a cremar les parts de plàstic per vendre el metall. Que vull dir amb tot això? Que ens comencem a acollonir!

Estem cabrejant als africans, a mes d'enviar-los les deixalles els contaminem el continent. Ells s'espavilen, ho arreglen i ho reutilitzen. D'aquí a uns anys estaran amb els collons plens i es venjaran. Són físicament mes forts que els blancs (només cal mirar les medalles olímpiques d'atletisme, i altres esports). I m'estic imaginant els soldats d'aquí disparant amb armes que a partir de cert nombre de bales es bloquegen. Serà una masacre. I ens passarà per estúpids.

Podeu mirar el documental aquí: http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=36638

dijous, 16 de desembre de 2010

Aquest dissabte, GUANYAREM!!

Us adverteixo des de bon principi que les línies que hi ha a continuació poden contenir terribles spoilers i, si em baso en la columna de Quim Monzó publicada avui a La Vanguardia, estic utilitzant aquesta paraula correctament.
La sèrie: The Big Bang Theory. L'episodi: algun de la tercera temporada. El moment: aquell en que en Leonard li pregunta a Penny com ha anat el partit de futbol americà que ella i els seus amics han vist aquella tarda. La resposta: "bé, hem guanyat". I, el més important, la reflexió de Leonard: "quan nosaltres veiem La Guerra de les Galàxies no diem 'Hem vençut l'Imperi' ". M'en faig creus.

Sembla mentida que hi hagi tanta gent capaç d'atribuir-se el mèrit d'allò que uns altres han estat, mai millor dit, suant la samarreta per aconseguir. Si posem per cas el meu club esportiu preferit (entonat amb sarcasme, tot i que no m'agrada menys que qualsevol altre), m'agradaria saber el que pensa Lionel Messi quan milers d'aficionats es pengen les medalles dels gols que ell ha marcat.
Evidentment, si li pogués preguntar, estic segur que em respondria que per a ell és un gran honor, o alguna cosa així, però si realment ho pensa, aleshores jo pensaria que té el coeficient intel·lectual del personatge que el representa a Krackòvia.

Tot i així, sóc un ésser humà i em puc equivocar, doncs algú em va dir en algun moment de la meva vida que, si la majoria de la gent pensa una cosa, el més probable és que sigui certa.
Acceptant aquesta premissa, el més probable es que les meves reflexions siguin errònies i realment es pugui guanyar una competició esportiva sense moure's del sofà, fet que revelaria en en Leo i els seus companys, qua cada dia s'entrenen, durament o no, per aconseguir la victòria, una estupidesa encara més profunda que la dels seus personatges de Krackòvia.
Dit això, amic Leo, et recomano que vagis a casa a veure la tele, que, encara que no marquis gols, els campionats els GUANYAREM igualment, i tu i els teus companys seguireu cobrant aquests dinerals dels quals nosaltres no veurem un duro. Això si: la victòria serà de tots.

dijous, 25 de novembre de 2010

Mentides més nobles


Tot i ser usuari freqüent de Facebook- i conscient que aquesta és  molt possiblement  la via que us ha portat aquí -, ja fa temps que considero que es tracta d'una eina maligna, hi ha qui diu que en mans de la CIA, a través de la qual hom fa pública la seva vida privada. No obstant, algunes coses et fan reflexionar.
Sense anar més lluny, parlo d'un petit parent meu nascut l'any 2000, usuari de facebook com la majoria de nens i nenes de la seva edat, al perfil del qual consta la data del seu aniversari seguida d'una coma i un sorprenent “24 anys”. Tot i que per la meva trajectòria estudiantil no ho sembli, tinc un bon nivell de matemàtiques: del 2000 al 2011 no van 24 anys. Quan li vaig preguntar si era veritat que en faria 24, em va respondre tot rient que si hagués donat a facebook la seva data de naixement real, no s'hi hauria pogut registrar. Consultant el perfil d'altres petits familiars meus, vaig comprovar que es tractava d'una tendència general.
I per què explico això? Bé, aquesta història porta a una altra el protagonista de la qual sóc jo, que a l'edat de tretze anys, aproximadament, vaig trobar, òbviament buscant-lo, un portal a internet que, segons semblava, exposava contingut per adults en català. La pantalla principal del portal oferia dos botons de l'estil de “Si, tinc 18 anys o més, accedir” i “No, no tinc 18 anys, treu-me d'aquí”. Jo no tenia divuit anys, però estava descobrint el meu cos, descobrint internet, i com a producte majoritari de la reacció, descobrint el porno: vaig fer clic al botó dels grans. El missatge que va aparèixer a la pantalla m'ha fet recordar per sempre més aquell dia: “Vinga, mentider, pots passar!”
És innat en l'ésser humà mentir o fer coses pitjors per a protegir els seus propis interessos, i tot i que algunes mentides es formulen des d'un punt de vista noble, només tenen sentit quan la veritat es manté en secret. La meva mentida, a diferència de la del meu petit parent i els seus petits amics, no només s'ha mantingut a l'ombra fins avui, sinó que el motiu pel qual jo vaig mentir era desenes de vegades més noble. No creieu que la meva mentida, tot i ser també una mentida egoista, era molt més lícita que la seva?

Carta als pobres d'esperit, 12:11

Com es mesura una cosa infinita? No som capaços d'explicar un mètode, però exemples n'hem trobat uns quants a les aules d'estudi de la facultat de química. Ara hem decidit compartir-los amb vosaltres, i ho farem a través de debats surrealistes, articles pseudocientífics i altres anades de castanya carregades d'humor i sarcasme.
No volieu caldo? Doncs dos tasses! Sempre us queixeu de tot, doncs ara ho fareu amb ARUGUMENTS!

Però recordeu:

Abandoneu tota esperança els que aquí entreu
D. Alighieri, La divina Comèdia

Jordi i Joan