dijous, 16 de desembre de 2010

Aquest dissabte, GUANYAREM!!

Us adverteixo des de bon principi que les línies que hi ha a continuació poden contenir terribles spoilers i, si em baso en la columna de Quim Monzó publicada avui a La Vanguardia, estic utilitzant aquesta paraula correctament.
La sèrie: The Big Bang Theory. L'episodi: algun de la tercera temporada. El moment: aquell en que en Leonard li pregunta a Penny com ha anat el partit de futbol americà que ella i els seus amics han vist aquella tarda. La resposta: "bé, hem guanyat". I, el més important, la reflexió de Leonard: "quan nosaltres veiem La Guerra de les Galàxies no diem 'Hem vençut l'Imperi' ". M'en faig creus.

Sembla mentida que hi hagi tanta gent capaç d'atribuir-se el mèrit d'allò que uns altres han estat, mai millor dit, suant la samarreta per aconseguir. Si posem per cas el meu club esportiu preferit (entonat amb sarcasme, tot i que no m'agrada menys que qualsevol altre), m'agradaria saber el que pensa Lionel Messi quan milers d'aficionats es pengen les medalles dels gols que ell ha marcat.
Evidentment, si li pogués preguntar, estic segur que em respondria que per a ell és un gran honor, o alguna cosa així, però si realment ho pensa, aleshores jo pensaria que té el coeficient intel·lectual del personatge que el representa a Krackòvia.

Tot i així, sóc un ésser humà i em puc equivocar, doncs algú em va dir en algun moment de la meva vida que, si la majoria de la gent pensa una cosa, el més probable és que sigui certa.
Acceptant aquesta premissa, el més probable es que les meves reflexions siguin errònies i realment es pugui guanyar una competició esportiva sense moure's del sofà, fet que revelaria en en Leo i els seus companys, qua cada dia s'entrenen, durament o no, per aconseguir la victòria, una estupidesa encara més profunda que la dels seus personatges de Krackòvia.
Dit això, amic Leo, et recomano que vagis a casa a veure la tele, que, encara que no marquis gols, els campionats els GUANYAREM igualment, i tu i els teus companys seguireu cobrant aquests dinerals dels quals nosaltres no veurem un duro. Això si: la victòria serà de tots.

3 comentaris:

  1. Ai joanet. . . sempre amb el mateix estarem tu i jo. Es inevitable que quan ets seguidor d'un equip et sentis en part guanyador quan aquest guanya. Ja se que tu no tens aquest sentiments.
    Tot i aixi. . . tens rao molta gent exagera una mica quan s'autoatribueixen la victoria.

    ResponElimina
  2. oh! he tingut aquesta conversa amb les meves amigues mil vegades! a mi també em fa riure quan diuen "avui juguem a les 7", "hem jugat molt bé".. em diuen que sóc una pesada quan les corregeixo.
    no crec que sigui perquè no m'agradi el futbol. m'agrada el cine i quan acabo de mirar una pel·li no dic: "hem fet una bona pel·li". clar que em diran que no és el mateix, perquè del barça, es veu, que se'n forma part. però al cap i a la fi, se'n forma part amb els diners que li aportes, igual que amb el cine. no?

    ResponElimina
  3. ostres! Boníssim! Una comparativa molt interessant, i aplicable en altres camps (patriòtics sobretot). Suposo que quan et sents part d'un col·lectiu t'inveeix l'esperit de col·lectivitat per davant del racionalisme que li vulguis posar. Crec que sí, que es tracta d'un tema de sentiments... i vist fredament sembla una patillada, però crec que va per aquí...
    I que consti que l'afirmació de la veritat pel nombre de gent que ho creu la trovo tant errònia com èstupida. I, òvbiament, no aplicable perquè et dono tot el meu suport com a raonament! haha Un article molt bo!

    ResponElimina