dissabte, 2 de febrer del 2013

Les coses pel seu nom

Fa temps, durant una d'aquelles converses a la hipòcritament anomenada aula d'estudis, converses que sens dubte molts i moltes deveu trobar a faltar, algú defensava que la diferència entre erotisme i pornografia era que en l'erotisme no necessàriament implica sexe i, en cas que n'hi hagi, no és explícit. Podriem dir que aquesta consideració no va renyida amb la de la Real Academia Española, que tracta l'erotisme- en el camp que ens ocupa- com l'exaltació de l'amor físic en l'art i la pornografia com el caràcter obscè d'obres literàries o artístiques.

Aquestes reflexions venen a tenor de l'èxit que ha tingut la trilogia 50 Sombras en els últims temps. Aclamada per la crítica (sempre havia tingut ganes d'escriure això), l'obra ha estat descrita pel New York Times com una novel·la eròtica que està fent vibrar les dones de tot el món i pel Daily News com L'exitosa combinació d'història romàntica i joc eròtic d'alt voltatge que ha tocat la fibra de moltes dones, entre d'altres.
Ni tansols el totpoderós Google ha estat capaç de proporcionar-me un fragment d'una d'aquestes novel·les que descrigui una escena prou explícita per considerar-la pornogràfica, de manera que, a falta de proves, hauré de donar a aquesta trilogia la qualificació d'eròtica.

No obstant, algun entès en el gèrnere de la novel·la eròtica o fins i tot algú que hagi llegit 50 Sombras em podrà confirmar, com ja han fet alguns periodistes, que hi ha novel·les en les quals el sexe és poc menys que l'argument principal i, com a tal, està narrat d'una manera tant explícita que costa entendre per què aquestes obres es classifiquen com eròtiques i no com pornogràfiques.

Primera explicació: la paraula pornografia genera repulsió entre el públic femení. Per poder classificar aquestes novel·les com pornogràfiques, primer caldria fer reconèixer al seu públic majoritari que li agrada la pornografia. Tant fàcil com fer que una noia no digui que les seves amigues es masturben però ella no.

Segona: la paraula pornografia fa reeferència a contingut per adults. Un nen de quinze anys no pot anar a un videoclub (si, encara existeixen) i llogar legalment una peli porno, però una nena de la mateixa edat sí pot anar a una biblioteca (una biblioteca!) i agafar en préstec un volum de 50 Sombras, cap problema. O sigui, per què limitar un contingut als majors de divuit anys si la societat no s'escandalitza quan el vens als nens o, en aquest cas, a les nenes de menys?

I, com a última reflexió, sapigueu que l'actriu Emma Watson, més coneguda com Hermione Granger, s'ha ofert a protagonitzar una hipotètica però cada cop més pròxima versió cinematogràfica de 50 Sombras de Grey. Val la pena preguntar-se si aquesta pel·lícula estarà recomanada per a majors de 18 anys o seria per a tots els públics. Algú sap si les novel·les es classifiquen per edats com les pel·lícules i els videojocs?

En tot cas, jo em limitaré a compartir els 1000 punts que la web www.cuantocabron.com va concedir a la Casa de Gryffindor. A partir d'aquí, opineu vosaltres!