dijous, 25 de novembre de 2010

Mentides més nobles


Tot i ser usuari freqüent de Facebook- i conscient que aquesta és  molt possiblement  la via que us ha portat aquí -, ja fa temps que considero que es tracta d'una eina maligna, hi ha qui diu que en mans de la CIA, a través de la qual hom fa pública la seva vida privada. No obstant, algunes coses et fan reflexionar.
Sense anar més lluny, parlo d'un petit parent meu nascut l'any 2000, usuari de facebook com la majoria de nens i nenes de la seva edat, al perfil del qual consta la data del seu aniversari seguida d'una coma i un sorprenent “24 anys”. Tot i que per la meva trajectòria estudiantil no ho sembli, tinc un bon nivell de matemàtiques: del 2000 al 2011 no van 24 anys. Quan li vaig preguntar si era veritat que en faria 24, em va respondre tot rient que si hagués donat a facebook la seva data de naixement real, no s'hi hauria pogut registrar. Consultant el perfil d'altres petits familiars meus, vaig comprovar que es tractava d'una tendència general.
I per què explico això? Bé, aquesta història porta a una altra el protagonista de la qual sóc jo, que a l'edat de tretze anys, aproximadament, vaig trobar, òbviament buscant-lo, un portal a internet que, segons semblava, exposava contingut per adults en català. La pantalla principal del portal oferia dos botons de l'estil de “Si, tinc 18 anys o més, accedir” i “No, no tinc 18 anys, treu-me d'aquí”. Jo no tenia divuit anys, però estava descobrint el meu cos, descobrint internet, i com a producte majoritari de la reacció, descobrint el porno: vaig fer clic al botó dels grans. El missatge que va aparèixer a la pantalla m'ha fet recordar per sempre més aquell dia: “Vinga, mentider, pots passar!”
És innat en l'ésser humà mentir o fer coses pitjors per a protegir els seus propis interessos, i tot i que algunes mentides es formulen des d'un punt de vista noble, només tenen sentit quan la veritat es manté en secret. La meva mentida, a diferència de la del meu petit parent i els seus petits amics, no només s'ha mantingut a l'ombra fins avui, sinó que el motiu pel qual jo vaig mentir era desenes de vegades més noble. No creieu que la meva mentida, tot i ser també una mentida egoista, era molt més lícita que la seva?

Carta als pobres d'esperit, 12:11

Com es mesura una cosa infinita? No som capaços d'explicar un mètode, però exemples n'hem trobat uns quants a les aules d'estudi de la facultat de química. Ara hem decidit compartir-los amb vosaltres, i ho farem a través de debats surrealistes, articles pseudocientífics i altres anades de castanya carregades d'humor i sarcasme.
No volieu caldo? Doncs dos tasses! Sempre us queixeu de tot, doncs ara ho fareu amb ARUGUMENTS!

Però recordeu:

Abandoneu tota esperança els que aquí entreu
D. Alighieri, La divina Comèdia

Jordi i Joan